el record i l’oblit ... desplaçaments
Ibon Aranberri
Dam Dreams (Traversed)
2004/2009.
Fotografía: José Luis López de Zubiria
desplaçaments
Dam Dreams (Traversed)
2004/2009.
Fotografía: José Luis López de Zubiria
desplaçaments
El projecte Dam Dreams (Traversed), re-actualitzat, té a veure amb la construcció del pantà d’Itoiz, que rep el seu nom d’un dels pobles que inunda, a Navarra, juntament amb d’altres com Aoiz, Orbaiz o Artozqui. La construcció del pantà va motivar una polèmica considerable, que encara avui segueix portant cua. L’artista va recollir una sèrie de senyals de circulació de la zona i, juntament amb mapes, va fer una instal·lació. Aquesta acció treia de l’oblit aquests senyals que estaven a punt de quedar submergits sota les aigües del pantà, i ens parlava de l’empremta dels llocs. Senyals que en altre temps van servir perquè els habitants d’aquells pobles s’orientessin, i que ara jaurien morts, ocults a la vista i buidats de la seva funció, eren rescatats per l’artista a fi que formessin part de la memòria del lloc, del seu passat, a fi de recordar-nos que un dia van ser fonamentals en la vida d’aquelles persones, que els van servir per situar-se i protegir-se de possibles accidents.
Ara l’obra ha sofert una nova configuració, un doble desplaçament, de lloc i de significat.Si, el 2004, els senyals de circulació eren presentats de cara a l’espectador sobre la paret de la sala d’exposicions, ara es mostren d’esquena al visitant. Romanen muts,silenciosos, exempts de qualsevol símbol que els faci recognoscibles, desproveïts dels signes que indicaven els pobles pels quals es passava o les normes que calia seguir. Un simple desplaçament que, malgrat tot, sembla un clamor, que ens interpel·la de manera fins i tot més aguda i profunda sobre el passat, sobre el record i l’oblit.
Ara l’obra ha sofert una nova configuració, un doble desplaçament, de lloc i de significat.Si, el 2004, els senyals de circulació eren presentats de cara a l’espectador sobre la paret de la sala d’exposicions, ara es mostren d’esquena al visitant. Romanen muts,silenciosos, exempts de qualsevol símbol que els faci recognoscibles, desproveïts dels signes que indicaven els pobles pels quals es passava o les normes que calia seguir. Un simple desplaçament que, malgrat tot, sembla un clamor, que ens interpel·la de manera fins i tot més aguda i profunda sobre el passat, sobre el record i l’oblit.



0 comentaris:
Publica un comentari