dilluns, 27 de juliol de 2009

i l'abella, com una pedra...



“Davant del matoll amb la flor groga, només una flor, em vaig aturar a mirar aquelles papallones. I l’abella, com una pedra, es va llençar a dintre de la flor. L’abella la buscava des de molts rius enllà, des de molts hiverns enllà, des de molta pluja caiguda i la flor sense coll i enganxada al branquilló l’havia esperada des de la sang blanca i des d’abans del néixer.”


Mercé Rodoreda, de "La mort i la primavera"