dimarts, 15 de setembre de 2009

cull el fruit de la meva veritat...



Cull el fruit de la meva veritat,
una magrana oberta
com una riallada
de criatura
de dentetes petites
i desiguals:
cada fragment
de la meva certesa.

Si a poc a poc
la prens i te la menges,
el gust de mi voldrà estimar-te
com jo t'he volgut estimar:
sembrant-te el paladar
i acollint-se en el ventre.
Fins que s'empelti en el teu arbre
i jo pugui prendre de nou
el fruit de tu
i, a poc a poc, menjar-lo.



Laia Noguera Coflent

1 comentari:

Sandra D,Roig ha dit...

Vaig sentir aquest poema, de la veu de la Laia, en el cicle de Poesia i cava de Sant Sadurni, un poema d'amor que trenca tòpics.
Bona el.lecció.
Una abraçada.