diumenge 2 d’agost de 2009

llavors és quan apareix el dins i el fora, i el límit que és a la pell. i ningú entén. i llàgrimes d'alfàbrega...

Publicat per anna hernández-turné a 15:37

Etiquetes:

1 comentaris:

Anònim ha dit...

Dins meu s’apareix la teva veu, es el to adequat, potser el fora no importa…
El límit es a flor de pell, potser ningú entén les meves llàgrimes…

4 d’agost de 2009 2:22

Publica un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)