i l'abella, com una pedra...
“Davant del matoll amb la flor groga, només una flor, em vaig aturar a mirar aquelles papallones. I l’abella, com una pedra, es va llençar a dintre de la flor. L’abella la buscava des de molts rius enllà, des de molts hiverns enllà, des de molta pluja caiguda i la flor sense coll i enganxada al branquilló l’havia esperada des de la sang blanca i des d’abans del néixer.”
Mercé Rodoreda, de "La mort i la primavera"
Escrits
7 comentaris:
I es van retrobar...
M. Rodoreda escriu amb una delicadesa inigualable.
ei anna
quina sorpresa!
no t'he dit que l'altre dia quan sortia de casa teva em vaig recordar que l'abella és un fil conductor, un camí paral.lel, un personatge més de la mort i la primavera...sinó ho recordo malament...el tros que he llegit....no he arribat al final, saps?...i al principi comença amb una abella que em perseguia i em vaig posar sota l'aigua perquè es perdés i desorientada no sapigues on anar...i...hi ha abelles de set anys, velles....i potser t'hauria d'haver escrit un mail...
i
gràcies
i
petons
ei noves flors,
increible si la Rodoreda
ei!
tot és, segueix o potser retorna. el dins i el fora. el dins. el fora. el dins. canvies el gest, la textura per un cabal o per necessitat. hi ha el galliner de la iaia. hi ha espantaocells sense arcs sense fletxes sense braços. hi ha el camí quan t’intueixes. hi ha preguntes. som verticals? ... i sempre hi ha el dubte ... i sempre hi ha abelles de set anys i flors melindro que ens esperen amb el caparró torçat ... "des de la sang blanca i des d’abans del néixer.”
un petonàs
és interessant veure com amb aquesta abella que no és una abella superes les banales banalitats de la rodoreda.
també és interessant saber que la durada de vida d'una abella és de més o menys un mes a l'estiu i de 5 6 mesos a l'hivern. i de 3-4 anys per a la reina.
l'apicultor
tot es queda en un regust de mel... si es vol arribar a la Rodoreda ... ella n'és
la mel ... amb iogurt. millor.
Publica un comentari