dimecres 13 de maig de 2009

petjades obagues



Petjades Obagues de Ferran Cerdans
llibres-artesans



Publicat per anna a 10:21

Etiquetes:

6 comentaris:

ramon ha dit...

Bo! el "negatiu a la natura".

Seguiré el link...

14 / maig / 2009 01:08
anna ha dit...

si Ramon,
la natura sempre ens supera...

14 / maig / 2009 11:01
ramon ha dit...

Ei, no sé si la natura sempre ens supera, en qualsevol cas sóm natura. M'ha vingut al cap allò que deia Wilde (la decadencia de la mentida http://www.lainsignia.org/2003/agosto/cul_008.htm) sobre qui es qui o què és què. Cert o no resulta la mar d'interessant...

salut!

15 / maig / 2009 10:26
novesflors ha dit...

En formem part, de la Natura, podem abraçar l'arbre amb goig.

15 / maig / 2009 15:28
anna ha dit...

en definitiva en som el negatiu, no?

16 / maig / 2009 11:27
ramon ha dit...

Qui ho sap pas. Potser la pregunta hauria de ser: d'on venen les ganes de saber-ho?
Negatiu o no, conseqüència o no, on comença i acaba un cercle?
I què en penses d'allò que deia en brossa de que "els paisatges són estats d'ànim"?

---
Gran! el poema d'en camacho grau, és dels que més m'agraden. El final el trobo definitiu.

16 / maig / 2009 18:39

Publica un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)