univers de mínims
"abocar l'ham del pit, en un univers de mínims en paper cru,
per atrapar tempestes, lentament, com un lament vegetal"
per atrapar tempestes, lentament, com un lament vegetal"
"el raspall" de Nova york "al pla dels encants"
Jean-Fran el crit basàltic davant "la porta"
l'expressió última al final del recitalun univers de mínims
envoltat de les pintures de la Montse Roig,
amb l'acompanyament basàltic-occità d'en Jean-Fran,
d'un procés, d'unes textures,
d'un cabal,
d'una nena que va fugir
fotografies realitzades per Dominique Marty
Escrits
3 comentaris:
Ostres Anna!!!
Em sap greu no haver vingut al recital!Saps que em va marxar del cap??perdona són coses de l'empanada primaveral!
Estic intentant fer un blog de moment és una mica penós però estic experimentant.Potser hi podràs accedir a través d'aquest comentari , no? sinó ja te'n passaré l'adreça.
A reveure xula!
aix aquesta primavera que dura des de la tardor passada jejeje!
Per cert, interessant el món dels grocs...
Una abraçada
L’univers es infinit com tu!!
En veure’t lentament t’has difuminat...
Aquesta veu m’ha enamorat...
Publica un comentari