dissabte, 27 de setembre de 2008

tu ets un poeta

dilluns, 22 de setembre de 2008

terrae (in)cognitae

I

Tirar drech.
caminar sens contorns.
s'avisèt, puèi
que sa via èra corba.
Pus luenh, comprenguèt
qu'èra l'arcadura de la tèrra.

II

Quand estrifèt l'asuelh
de son regard
sachèt que i aviá ren darrièr
ren que l'espèra de son pas
per que lo mond se contunhe.

III

Coma lo cacalaus,
seguisse l'eiliça
que me mena a mon centre.
Aqui tròve lo poder
de portar mon ostau per òrta,
coma lo cacalaus.



I
Tirar dret. / Caminar sense contorns. / S'adona, després / que la
seva via era corba. / Més lluny, comprengué / que era la linea corba
de la terra.
II
Quan estripà l'horitzó / amb la seva mirada / sapigué que no hi
havia res darrere / res més que l'espera del seu pas / perquè el món es
continu.
III
Com el cargol, / segueixo el camí /que em porta al meu centre. / Aqui trobo el poder / de portar la casa a coll, / com el cargol



Roland Pecout