divendres, 29 d’agost de 2008

cadascú ha de tenir la seva cambra










Cadascú ha de tenir

la seva cambra.

I un pati blau

on passejar els seus dubtes.


Més enllà del sol

viurà el desig

i la recança

de la primera paraula.


I el somriure

que s’ha perdut

i ja no es recupera.


Suau serà, però,

l’ombra de la tarda,

darrera els núvols,

allargada, com un lliri.



Montserrat Abelló de "Vida diària. Paraules no dites" (1981)