ara

Quino

lirga dels blats

Als jorns de suja

quand l'agach jai pel pasiment,

lètras en pè de pòrta.

L'inesperat s'es pas perdut pel camin.

Trabucas las paraulas e fisas:

lirga dels blats.

Garelejas un sorire

e decidas qu'es ora d'o tot botar de biais,

de pas mai s'afanar pel camin del remembre.

Fa nuèch e uèi avèn pas!

de "Magnòlia en mà" traduït per Jean-François Mariot

nafradas de mots

As pertusat lo temps

coma vielhs balancins balancejan

unas primas abandonadas.

nafradas de mots

al recanton de las crassas

Ara es ora de fermentar solèsas,

te chimpar en racadas de fèl,

te sangnar en cardons d'amor,

prener totas las flors

e esperar que lo cur t'espete

coma granas de glicina.

de "Magnòlia en mà" traduït per Jean-François Mariot

el descans del guerrer

David Lladó

Los sòmis de la nuòch

Max Roqueta

8 de decembre de 1908 a Argelièrs
22 de junh de 2005 a Montpelhièr

flors de debó

Flor negra

"Set pous i set nits de les més llargues es van ajuntar perquè nasqués. I mil formigues van donar la vida perquè tingués el seu color i la seva mena de vernissat. Sembla un clavell arrissaddíssim i amida un pam. S'obre durant setanta nits-nits: les més fosques, les més quietes, les més mortes. La busquen a les palpentes per fer-ne l'ungüent que fa patir. Aquest ungüent es posa darrera de les orelles, entre els dits dels peus, a la part interior de la cuixa esquerra... Frega fort i dorm tranquil que el mal es va fabricant tot sol. Al cap de dos dies i de dues nits et despertes amb una pena tan grossa que no et deixa respirar. Una bella pena per poder-te creure important; una pena de roc i de sal, una pena amarga de fetge i d'entranya profunda, una pena arrapada al coll com un clau clavat amb un martell, una pena de deu mil quilòmetres, una pena que et mata el pobre cor i t'hi atura la sang perquè s'hi podreixi. Una pena que, com les penes més grosses, no es pot explicar. No la deixis fugir; si aquesta pena se n'anés, tornaries a no ser ningú."

Mercé Rodoreda de "Viatges i flors"

amb paures mots dire ma set

Amb paures mots
dire ma set

Aicí la rispa me clava
las mans

siái a cavar lo miralh de l'ivèrn
passas dins mon pantai
image que s'avalís
qu'ensage de reténer

l'èrba rossèla pels pelencs
ondeja coma ton pèu

dire ma set de mots
ma set de vida

escriure de mens en mens
coma lo degot de l'aiga
a la canèla de l'aiguièra
l'un après l'autre los mots se desgrunan
letra après letra coma se tot escàs
se deviá atudar lo fiu
coma se dins un ultime esfòrt
lo ligam de la lenga
se podiá trencar
definitiu


Joan-Pau Creissac

el banc de pedra

"No diré pas que he malversat la vida,
que si la cara et somriu
és que les aigües baixen netes
i ens hem banyat tots dos al mateix gorg.

Després anem pel corriol de les paraules
cap a la casa del silenci
que hi ha al cim del turó
i ens asseiem al banc de pedra.

Tot convergeix en una flor
mirada i no collida.

Després convé i és necessari
separar-se i servir."


Joan Vinyoli de "Vent D'aram"

Perdre son temps

Per tu que me disias

qu'aparar la lenga d'oc

èra perdre son temps

Al degrà de vòstras mesuras

segur que perdem nòstre temps

dins de causas non racionalas , inutilas

non rendablas

Vos emmascam amb nòstras vielhas sansonhas

coma disetz

e pasmens la tecnica mai ufanosa es totjorn

tant despoderada davant nòstra pròpia mòrt ...

Que viure es benlèu perdre son temps

sentir l'aire dintrar a bodre

amb plaser dins sos palmons

niflar las odors de flors de garriga

a n'èstre desvariat

calinar una pèu aimada

a ne venir caluc

Que viure es perdre son temps

a s'engatjar per l'uman

pensar la beutat del mond

a l'auçada de la paritat

èstre e dire dins la libertat de la paraula

Es qu'es aquò perdre son temps ?

Que pensar es benlèu tanben perdre son temps

pensar dins una lenga causida

dins una lenga de la talvera

de la rasa e del valat

lenga de pagès e de cocha-vestits

Oc perde mon temps

e o dise fòrt

tant que me demòra

un pauc de vida en ieu

perdrai mon temps

fins al darrièr badal ...

Joan-Pau Creissac

4 de julhet de 2006