diumenge, 23 de setembre de 2007

alexandria


De vegades et preguntes si series un digne ciutadà d’Alexandria,

la teva ciutat interior. Només has sabut ser feliç

d’una forma clandestina

i gairebé sense adonar-te o expressament

has fet anar els dies de buit. Ara

passeges a poc a poc per la cornisa de la platja

i t’és igual si sents que diuen de tu: s’ha deixat viure.

És veritat.


Com cada tarda, arribes fins a la punta de l’espigó:

mira tot el mar davant teu,

com un got tombat.


Manuel Forcano del llibre De Nit