diumenge, 27 de maig de 2007

espais d'abandó

Quan la llum agonitzi, desarrela't!
És hora de tornar,
que les veus heretges desfilin
i et vesteixin de dol,
i sota aquesta pluja fangosa
t'embriaguis d'aquest d'esésser.
I quan s'estavelli tèrbola i borrosa
i se t'escoli entre els dits,
s'entortolligui i es cabdelli
fent bassals de nit: gemega!
Saps que és hora de tornar,
d'esgarrapar aquest silenci a crits.
Estrangula l'aire, conjura mots,
embolcalla't de records, clama el dolor,
pren el camí de tots els exilis, vetlla'l!
Que bé saps, que no és simulacre.
Esparraca't la pell!

Demà seguiràs intacte.



de la plaquette "singulars d'un plural"

2 comentaris:

Albert Serrano García, ha dit...

benvinguda a la bloquesfera, vida.

una abraçada i endavant

Esteve ha dit...

m'alegra molt tornar a trobar-te.
segueix així