lo dedins e lo defòra

te viure aquò’s arribar jamai. trases la pèl per ne saupre lo dedins e lo defòra. junts e desseparats. e pas jamai arribar. comprenes ? degus comprén. te viure es projectar. ombrum e solelhum, quora se mèsclan. aver pro d’aire e te respirar. quantum. quantums. carrègas d’ordinaris inexistents a l’endefòra. tot èsta a ton entorn. emai tot çò que degus entend pas se bandís en tu. per tu tot escriu. diran vermelh e tu diràs sang. e demandaràs se ne nàisson. sempre i a lo dobte. sens uèlhs, sensa boca, sens nas, sens còs, sensa carn. aital existes. te viure sensa pèl. me comprenes ? degus comprén. per çò que dins lo dedins i as pas cap paraulas. e te cal sortir defòra las quèrre. e aquò’s alara qu’apareis lo dedins e lo defòra, e lo tèrme qu’es la pèl. e degus comprén. e lagremas d’alfabrega

revirat a l'occità per: b. b. codomièr amans

avions de paper

temptativa d'atalhadissatge‏

no hi ha perquès...

no hi ha perquès. entre la mort i la primavera. no hi ha carn. no hi ha pell. res. el límit. aquell dins i fora ... qui designa? tanmateix res. i tanmateix no hi ha perquès. no n’hi ha. saps? cadascú té el seu arbre. cadascú. i tu. i udols d’un zero, quan t’hi endinses. i no hi ha perquès. no. ni abraçades a la pell ni a la carn. ni el límit. el límit que es dilueix. i retorna l’abraç. retorna a l’escorça d’un roure. perquè cadascú té el seu arbre. cadascú. i tu. i la identitat sobirana d’una pilota llençada a l’aire. quan t’endinses. i t’hi endinses. i cau. i no hi ha fora. tot és dins. no hi ha angles. tu el dins. tu a dins. tu tot dins. i no hi ha angles. rebots d’un res. constants. qui designa? i no hi ha perquès. i saps? cadascú té el seu arbre. cadascú. i tu

degus

Degus te parla pas, e parlas pas a degus. Te clavas tot als uèlhs del còr e n’espetas. E fas monta-davala sens fin per la vila. Arresta-te, Marino Crespo, arresta-te. Veses pas la pèl de serena ? L’an pegada pel sòl. Arresta-te, te parlarai, te legirai de letras, de letras d’amor se cal. Te parlarai. Mas abans, agacha. Agacha-te tu, agacha la tiá pèl e la pèl de serena qu’an pegada pel sòl. Parlas-i a la serena, es pas encara completament dessecada d’a fons, bolega un pauc. Parla-li e après, anirem a la Bulièira, manjarem de chaudèls e biurem un veirat de vin, d’aquel canís qu’aimas tant. De corièr ? Non, n’i aurà pas, degus escriu pas pus e i a cap de portur. Mas t’en fagues pas, farem lenga naltres, e puèi, t’en farai de letras ieu, las t’escriurai las que venon pas, qu’arriban pas. De letras grandas e bèlas, plenas de silencis e d’ondadas d’illas. Quò farà marèia als tieus uèlhs. Marino Crespo, las tiás mans an pas lenga. T’alisarai, Marino Crespo, t’alisarai tu, e la pèl de serena qu’as pegada al cur.

Amans, Baptista, Blasi Codomièr

la dona verda

"la dona verda"

d'anna tort

Croma i poètica dels objectes quotidians

portada del llibre "croma i poètica dels objectes"

Exposició de pintura i poesia
a càrrec de Montse Roig i Anna Hernández-Turné

Comissari de l'exposició: Pere Planells

Inauguració de l'exposició i recital, divendres 5 de juny a les 20h
a la Sala Exposicions del C.C.Calisay d'Arenys de Mar

«El que passa cada dia i cada dia torna, el trivial, el quotidià, l’evident, el comú, l’ordinari, l’infra-ordinari, el soroll de fons, l’habitual, com adonar-se d’això, com interrogar-ho, com descriure-ho?

Interrogar l’habitual, (…)

Com parlar d’aquestes “coses comunes”, com acorralar-les abans, com fer-les visibles, arrencar-les de la closca on estan enganxades, com donar-los un sentit, una llengua, de manera que siguin elles les que parlin del que existeix, del que som. (…)

Feu inventari de les vostres butxaques, de la vostra bossa. Interrogueu-vos sobre la procedència, l’ús i l’esdevenir de cadascun dels objectes que en traieu. Qüestioneu les vostres culleretes.”

Georges Perec

fotografies de l'exposició-recital:
http://vicenstomas.blogspot.com

pantais

Fai freg dins mon anma

Es romantic e desuet.

Ieu

Auriái presa la nau en Grècia.

A Santorin auriái limpat

Sus l’esquina d’un ase

Fins a la mar.

Auriái penjat mon lum

A la branca d’un olivièr.

E dins un ostal blanc

Auriái aimat de pescaires esperitals

E de monges desfrocats.



Aurélia Lassaca

Poème extrait de Cinquena Sason
Toulouse, Les lettres occitanes / Letras d’oc, 2006

Somni

Fa fred en mon ànima /És romàntic i inusual. /Jo /Hauria agafat el vaixell a Grècia. /A Santorini hauria lliscat,/ Damunt d’un ruc, /Fins a la mar./ Hauria penjat el llum /A la branca d’una olivera./I en una casa blanca /Hauria estimat /pescadors espirituals /I monjos desfrarats.

black bird

Joan Josep Camacho Grau

del recull PUS [una estria personal, 1998-2008]

petjades obagues

Petjades Obagues de Ferran Cerdans
llibres-artesans

pixeljazz

Vicens Tomàs

1er Premi de fotografia del PixelJazz Terrassa 09'

curació natural

Utilitza exclusivament paraules senzilles,
no gastis noms de flors discretes, d'espècies tímides,
digues clavell, de tant en tant, sense que importi gaire,
puja a la muntanya, digues cargol, o, si no plou, sargantana.
D'aquí dos o tres.cents anys et trobaràs perfectament,
seràs la tarda.


Enric Casasses
del llibre "El començament dels començaments i ocasió de les ocasions"

revista òc 91

revista ÒC

univers de mínims

"la pica" diu...

"abocar l'ham del pit, en un univers de mínims en paper cru,
per atrapar tempestes, lentament, com un lament vegetal"

"el raspall" de Nova york "al pla dels encants"

Jean-Fran el crit basàltic davant "la porta"

l'expressió última al final del recital



un univers de mínims
envoltat de les pintures de la Montse Roig,
amb l'acompanyament basàltic-occità d'en Jean-Fran,
d'un procés, d'unes textures,
d'un cabal,
d'una nena que va fugir

fotografies realitzades per Dominique Marty

el pla dels encants

Joan-Francés Mariot i Anna Hernández-Turné

el Pla dels encants

en parlen a Ucronies i a Malgrat confidencial

vespa terrissaire