"Òc, soi Catòia. Catòia l'Enfarinat. 
"Si sóc Catoia. Catoia l'Enfarinat. No he estat mai com els altres. Mai. Perquè sóc Catoia. I també perquè sóc enfarinat. a Sant Genièis no ho sap ningú, que sóc Catoia. No ho sap ningú, que sóc enfarinat. Però ho sé jo. Jo, Amans Baptista Codormièr."Catoia l'enfarinat (Lo libre de Catoia, 1966).
Joan Bodon.
Versió catalana d'Artur Quintana.
Club Editor. 2009. Barcelona.
esmorzo cafè amb tabac. hi ha qui du els intestins a la mà i no demana acús de rebut
Lo temps s’es perdut
Dins los camins de l’èr
Ont, ausèl sens còs,
Una cara de dròlla
Pren sa volada.
Una perla negra dins sos uèlhs
S’escapa cap al cèl d’Icara.
Es filha del neient
Que li daissèt en eritatge
Un tròç de nuèch sens luna
Sus las labras.
Jamai tocarà tèrra
Jamai tutejarà la peira
Nimai los arbres
E l’aiga que los enjaura,
Qu’a esposada una quimèra
Que se perdèt dins lo vent.
Aurelià Lassaca
Cull el fruit de la meva veritat,
una magrana oberta
com una riallada
de criatura
de dentetes petites
i desiguals:
cada fragment
de la meva certesa.
Si a poc a poc
la prens i te la menges,
el gust de mi voldrà estimar-te
com jo t'he volgut estimar:
sembrant-te el paladar
i acollint-se en el ventre.
Fins que s'empelti en el teu arbre
i jo pugui prendre de nou
el fruit de tu
i, a poc a poc, menjar-lo.
Laia Noguera Coflent
Entre lo Montjòia e lo clapàs,
entre lo topin e sei cent cubercèus,
entre lo voler dau beure
e leis esposcadas de l'aiga
entre lei cinc cotèus coma una man
e la guerra que rosega lo veire
entre leis oras desparieras dei mòstras,
l'ombrina.
Entre lei pèus entre lei linhas
dins lei gravàs dei ciutats
enermassidas, dins lei torres
e dins lei barcarès que çaganheran,
dins lei valats cavats cara au Destruci,
lei valats semenats
d'òs e de lutz,
l'ombrina.
... l'esperme ros de l'estiu
lo carburant comborit ai maquinas
lo bruch negre dei buòus
lo còr e mai lo pebron que vairan
lei rets negats dins la mar,
la susor sus la cara,
lei 77 auras, l'espantament,
e batre tambor
sus la pèu de la Rason.
Lo mèu deis aubres de resina
pren son bolh
dins lei bruscs dau còs e de la testa
degota sus ta pèu - lo cèu d'esmaut
es tombat en tròç - Teulissa, sensa.
Ton alenada es lo ritme,
lo sol ritme.
Roland Pécout,
extrait de Mastrabelè (1999)
No hi ha nanses, tan sols unes inexplicables ganes
MARC MASDEU
Quixots amb bicicleta estàtica
tracen somnis camí d’enlloc
halitosi que silencia baves,
ferides masturbades amb sutura,
grumolls de crossa que mutilen
(a quin extrem de nansa, el gos?)
La darrera submissió, la llibertat,
l’anhel del gos furgant-se la ferida.
Ramon Boixeda
del recull "Escampar la boira"
“Davant del matoll amb la flor groga, només una flor, em vaig aturar a mirar aquelles papallones. I l’abella, com una pedra, es va llençar a dintre de la flor. L’abella la buscava des de molts rius enllà, des de molts hiverns enllà, des de molta pluja caiguda i la flor sense coll i enganxada al branquilló l’havia esperada des de la sang blanca i des d’abans del néixer.”
Mercé Rodoreda, de "La mort i la primavera"
Escrits
Tots els comentaris
