dissabte, 2 abril de 2011

300311




ombra sens llum

diumenge, 13 febrer de 2011

dissabte, 4 desembre de 2010

anar




anar

(jaumes Privat)

dissabte, 6 novembre de 2010

divendres, 22 octubre de 2010

l'agèssi manjada tota...




tolosa, l'agèssi manjada tota,
fins qu'a la pus fin de t'escriure
fins qu'a la pus fin

mas tolosa ploviá
ploviá son pèrdre
tota gastada encara
per las amors
de traina

..........



fragment del llibre "Rajar de contunh"
Joan Francés Mariot


dissabte, 25 setembre de 2010

dones filferrades...

"la voz + joven 2010"

ruth miguel, sofia castañon
luci romero, ana gorría
branca novoneyra i anna hernández-turné

dilluns 25 a les 19h

la casa encendida

dilluns, 20 setembre de 2010

el que queda ...




empremtes com cremades
cremades com empremtes




fotografia d"i"
a tacheles


diumenge, 11 juliol de 2010

dubrir, plegar puèi esquiçar pel puntejat ...





XII


en un exercici d’anullacion

dubrir, plegar puèi esquiçar pel puntejat

ont demorèron los intestins,

lo demai se forvièt per sempre.


dubrir, plegar puèi esquiçar pel puntejat

endurèri pas los budèls sens votz

e m’en anèri

n’anent

sens solament poder escupir


________________________


XII


en un ejercicio de cancelación

abrir, doblar y rasgar por el trepado

donde se quedaron los intestinos,

el resto se extravió para siempre.


abrir, doblar y rasgar por el trepado

no aguanté las entrañas sin voz

y me fui

yéndome

sin ni tan siquiera poder escupir



dubrir, plegar puèi esquiçar pel puntejat revirat per Jaumes



diumenge, 4 juliol de 2010

veus paral·leles / voses parallèlas

baranhada

Enchampladas per lei caus, i a lei nivas.
Enchamplat per l'espaci, lo frairatge.
Enchamplat per l'espèr, i a lo coratge.
Enchampladas per lei mòrts, lei fams vivas.

Enchamplada per la set, la secada.
Enchamplats per lei sorgents, mila puegs.
Enchamplats per mila bauç, tantei vueges.
Enchamplada per cent gorgs, i a l'aigada.

Enchamplat per leis ulhauç, i a lo cèu.
Enchamplat per son cantadís, l'aucèu.
Enchamplats per lo flume, i a lesi Èrmes.

Enchamplats per ton batedís, i a tres còdols.
Enchampladas, lei tiás Constantinòpols.
Enchamplats per tei camins, van lei Tèrmes.


Roland Pécout

(bardissa - "Trossejades per cables, nuvolades./ Trosejada per l'espai, l'amistat./ Trossejat per l'espera, hi ha el coratge./ Trossejades pels morts, hi ha les fams vives. // Trossejades per la set, la sequera./ Trossejats per tants deus, hi ha mil puigs./ Trossejats per mil barrancs, hi ha tants buits./ Trossejada per cent gorgs, hi ha l'aiguada. // Trossejat per mil llampecs, hi ha el cel./ Trossejat pel seu cantar, hi ha l'ocell./ Trossejat pel curs del riu, hi ha Erms. // Trossejats pels teus batecs, hi ha tres còdols./ Trossejats, tots els teus Constantinobles./ Trossejats pels teus camins, van els Termes.") Traducció Manèl Zabala






dilluns, 26 abril de 2010

fent-me sang

assegut
a la fita
de ca meu
em miro
la clivella
de la mà
que alguns
en diuen
destí
i crec
que massa
s'allarga
per tant
trec la
navalla
i la faig
més curta
més fonda
la línea
el límit
de ser
ja prou


joan josep camacho grau
del llibre Bromur (2009)

dissabte, 17 abril de 2010

en la nit

Joan Vinyoli

dimecres, 3 març de 2010

me siái grefat al braç

"A la montada de la saba
me siái grefat al braç
un rebrot de cerièr
a la cima dels dets un pomièr de Sant Joan
e sul copet una figuièra
e ara espèri los aucèls."


Joan Maria Peti
t

[A la pujada de la saba / m'he empeltat al braç/ un rebrot de cirerer /
a la punta dels dits un pomer de Sant Joan / i sobre el clatell una
figuera / i ara espero els ocells.]

dimarts, 16 febrer de 2010

petit nu...

"la mano que no llegó.

la mano como una pequeña onza de chocolate

o un camisón negro

en la butaca del pequeño desnudo de Matisse.

Madrid hierro fundido"





Henri Matisse,
"Small Nude in an Armchair"
1924
Bronze
24 x 22 cm
Bequest of Loula D. Lasker, New York, through America-Israel
Cultural Foundation




dimecres, 3 febrer de 2010

luònh

“Luònh, luònh... Es d’enlai que tòrne. D’un país que jamai auriái pas cresegut qu’existiguèsse. E pasmens èra pas sòmi. Pas per ieu. Èra la vida veraia. Ni que, de segur, tot se debanèsse en defòra dau mond materiau. Enlai i passère lo temps d’una existéncia, comola de passions, de meravilhas, de paurs.

Tornère a la vida amb aqueles impossibles sovenirs, inamorçables, tant intenses qu’èran mai verais que çò que vesiái e qu’entendiái. Aviái cresegut de viure en plena luciditat aqueles viatges calucs au fons de la terror e de l’embelinament. “



fragment del llibre Luònh. de Joan-Frederic Brun